miércoles, 26 de diciembre de 2012
HDD 1TB VERBATIMM
telefonía
Antes de la existencia de los Teléfonos móviles, lo más normal eran los teléfonos de casa, el que necesitaba cable, y no tenía ni tan solo un teclado, sinó una rueda para marcar. Este es uno bien bonito para poner como ejemplo.
Aquí os presento un teléfono modelo Stylo de los años 1940-1950 , es una replica exacta en miniatura.
y así es un mòvil (celular) por dentro!!!!
Este que vemos a continuación es un NOKIA 100.
El siguiente ejemplar parece que pertenece a los años 2003. MARCA NOKIA.
Este de debajo es un Nokia 5200 ,´mas próximo a los años 2007/2008
Este también ronda esa época, es un LG
Mientras, que el siguiente nokia x6, más actual pertenece al año 2009
El siguiente es aún más actual, se trata de un IPHONE 3 del año 2010
Para más info suscribete a Desy Repara
Paciente MSI
he aquí mi nuevo paciente un MSI notebook ms-16372
al que hacerle un formateo y tunearlo un poquito para mejorar su rendimiento. como me gustan estas cosas!!!
jueves, 13 de diciembre de 2012
Navidad
fent un ull a les estadístiques m'he adonat , del públic que hi té el meu blog així doncs aquest post, el faré en tres idiomes diferents, ja que són els unics, tres que hi domino més o menys,( uns més que d'altres). ja mateix arriba Nadal,això també vol dir que les notes del primer trimestre ens les donaran en uns dies, però jo, ja hi sé les meves i de moment tot aprovat, encara que, les de programació i llenguatges de marques no es sabran fins a mitjans de Gener, perquè encara no han acabat les UF ( unitats formatives) i amb això de les noves lleis d'ensenyament, tot canvia una mica, a quan estudiaven a l'ESO. aixi doncs, us desitjo unes bones festes i un feliç any nou 2013!!!!
Hechando un vistazo a las estadísticas me he dado cuenta, del público que tiene mi blog, este post, lo haré en tres idiomas diferentes, ya que son los tres unicos que domino, ( unos más que otros). ya mismo llega Navidad, eso quiere decir también que llegan las notas de final de trimestre que nos las darán en unos días. Aunque yo, ja las sé ( igual que el resto de compañeros), de moemnto todo aprobado, aunque, faltan saber las de programación y lenguaje de marcas, que no se sabran hasta mediados de Enero, porqué aun no han finalizado las UF ( unidades Formativas) y con esto de los nuevos cambios de leyes de enseñamiento, todo cambia un poco, a como era cuando estaba estudiando la ESO. así que, os deseo unas buenas fiestas y un feliz año nuevo 2013!!!!
By taking a look at the statistics I've realized, the public who has my blog, this post, I'll do it in three different languages, since they are the only three that domain, (some more than others). Christmas comes right now, that also means that come the end of quarter notes to give them to us in a few days. Although I know (like the rest of companions) of all approved , although lacking know the programming and markup language, which will not be known until mid-January, because they have not completed the UF (units training) and with this new law enseñamiento changes, everything changes a little, as it was when I was studying the ESO. So, I wish you happy holidays and a happy new year 2013!!
lunes, 10 de diciembre de 2012
Problemas con drivers
a veces cuando intentamos instalar drivers en nuestro ordenador, no sabemos cuál es el adecuado, y si funcionará.
tras varios intentos, finalmente lo más cómodo y rápido es:
descargar todos los drivers disponibles para tu tipo de ordenador ( da igual versión sistema operativo) por ejemplo en drivers de red , descarga todos los drivers de red que haya para tu ordenador por ejemplo un hp Pavilium, pues todos los drivers de red de este, da igual que sean para windows vista y tu tengas un windows 7.
entonces, ves a administrador de dispositivos y clic en actualizar drivers: desde carpeta, y seleccionas la carpeta destino, donde se encuentran todos los drivers que has descargado.
de esa forma, buscará el más adecuado para tu sistema y lo instalará automáticamente.
esto no es necesario de hacer, si pruebas a instalar el driver que supuestamente debería funcionar por tu marca y modelo, pero si en ese caso no funciona, prueba con esto.
lunes, 3 de diciembre de 2012
PROGRAMACIÓ ALGORITMES I c++
En que consisteix el mètode Shell y Quick Short
Mètode Shell
El ordenamiento Shell és un alogoritme d'ordenació. El mètode es denomina Shell en honor del seu inventor Donald Shell. La Seva implementació original, requereix O(n2) comparacions e intercanvis en el pitjor cas. Un canvi menor presentat en el llibre de V. Pratt produeix una implementació amb un rendiment de O(n log2 n) en el pitjor cas.
Això és millor que les O(n2) comparacions requerides por algoritmes simples però pitjor que el optim O(n log n). Encara que és fàcil crear un sentit intuitiu de com funciona aquest algoritme, es molt difícil analitzar el seu temps de execució. El Shell sort es una generalització del ordenament por inserció, tenint en compta dos observacions: 1.
El ordenament per inserció és eficient si la entrada esta "casi ordenada". 2. El ordenament per inserció es ineficient, en general, perquè mou els valors nomes una posició cada vegada. El algoritme Shell sort millora la ordenació per inserció comparant elements separats per un espai de varies posicions.
Això permetre que un element faci "passos més grans cap a la seva posició esperada. Els passos múltiples sobre les dades es fan amb grandàries d'espai cada vegada més petites. L' últim pas del Shell sort és un simple ordenament per inserció, però llavors, ja hi és garanteix que les dades del vector son casi ordenades.
Per exemple, considere una llista de números com [ 13 14 94 33 82 25 59 94 65 23 45 27 73 25 39 10 ]. Si comencem amb una grandària de pas de 5, podríem visualitzar això dividint la llista de números en una taula amb 5 columnes. això quedaria així:
13 14 94 33 82 25 59 94 65 23 45 27 73 25 39 10
arribats a aquest pas, ara fem una ordenació de cada columna (no fila!!!)
10 14 73 25 23 13 27 94 33 39 25 59 94 65 82 45
Quan ho tenim de nou com una fila: 10, 14,73,25,23,13,27,94,33,39,25,59,94,65,82,45 es veu com s'han mogut els números aquesta llista es de nou ordenada amb un espai de tres posicions i després amb un espai d'una posició.
10,14,73 25,23,13 27,94,33, 39,25,59, 94,65,82 45
10,14,13 25,23,33 27,25,59 39,65,73 45,94,82 94
10,14,13,25,23,33,27,25,59,39,65,73,45,94,82,94 i finalment es posa en ordre mitjançant la ordenació simple.
Mètode Quick short l' algoritme treballa de la següent forma: selecciona un element del llistat de elements i l'anomena pivot. Resituar els altres elements del llistat a cada costat del pivot, de manera que a un costat queden tots els menors que ell, i a l'altre els majors.
Els elements iguals al pivot podran ser posats tant a la seva dreta com a l'esquerra , dependent de la implementació desitjada.
En aquest moment, el pivot ocupa exactament el lloc que li correspon en la llista ordenada. La llista queda separada en dos subllistes, una formada per els elements a ll'esquerra del pivot, i altre per els elements a la seva dreta. Repetir aquest proces de forma recursiva per cada subllista mentres tinguin més d'un element.
Una vegada terminat aquest proces els elements estaran ordenats. Com es pot suposar, la eficiència del algoritme depèn de la posició en la que termina el pivot seleccionat. En el millor cas, el pivot termina en el centre de la llista, dividint-la en dos subllistes de mateix grandària. En aquest cas, l'ordre de complexitat del algoritme és O(n·log n).
En el pitjor cas, el pivot termina en un extrem de la llista. L'orde de complexitat del algoritme és llavors de O(n²). El pitjor cas depèn de la implementació del algoritme, encara que habitualment passa en llistes que estan ordenades, o casi ordenades.
Però principalment depèn del pivot, si por exemple l' algoritme implementat toma com pivot sempre el primer element del array. I l'array que li passem esta ordenat, sempre va a generar a la seva esquerra un array buit, que es ineficient. En el caso ”promedio”, l'orden 0és O(n·log n). No es estrany, doncs, la majoria d'optimitzacions que s' apliquen al algoritme es centren en la elecció del pivot.
Exemple En el següent exemple es marquen el pivot e índex , “i” i “ j” amb les lletres “p,” “i” i “j” respectivament. Comencem amb la llista completa. El element pivot será el 4:
5 - 3 - 7 - 6 - 2 - 1 - 4 p
Comparem amb el 5 per l'esquerra i l' 1 per la dreta. 5 - 3 - 7 - 6 - 2 - 1 - 4 i j p
5 és major que 4 i 1 és menor. Intercanviem: 1 - 3 - 7 - 6 - 2 - 5 - 4 i j p
avancem per la dreta i l'esquerra: 1 - 3 - 7 - 6 - 2 - 5 - 4 i j p
3 és menor que 4 , avancem per l'esquerra . 2 és menor que 4, ho mantendrem ahi. 1 - 3 - 7 - 6 - 2 - 5 - 4 i j p
7 és major que 4 i menor de 2,intercanviem: 1 - 3 - 2 - 6 - 7 - 5 - 4 i j p
avancem per els dos costats: 1 - 3 - 2 - 6 - 7 - 5 - 4 iyj p
En aquest moment termina el cicle principal, perque els índex es creuan. Ara intercanviem llista[i] amb llista[sup] (passos 16-18): 1 - 3 - 2 - 4 - 7 - 5 - 6 p
Apliquem a la subllista de l'esquerra (índices 0 - 2). Tenim el següent 1 - 3 - 2
1 és menor que 2: avancem per l'esquerra. 3 és major: avancem per la dreta. Com s'intercanviam els índex termina el cicles. S'intercanvia llista[i] amb llista[sup]: 1 - 2 - 3
El mateix procediment s'aplicara a l'altre subllista. Al finalitzar i unir totes les subllistas queda la llista inicial ordenada en forma ascendent. 1 - 2 - 3 - 4 - 5 - 6 - 7
El ordenamiento Shell és un alogoritme d'ordenació. El mètode es denomina Shell en honor del seu inventor Donald Shell. La Seva implementació original, requereix O(n2) comparacions e intercanvis en el pitjor cas. Un canvi menor presentat en el llibre de V. Pratt produeix una implementació amb un rendiment de O(n log2 n) en el pitjor cas.
Això és millor que les O(n2) comparacions requerides por algoritmes simples però pitjor que el optim O(n log n). Encara que és fàcil crear un sentit intuitiu de com funciona aquest algoritme, es molt difícil analitzar el seu temps de execució. El Shell sort es una generalització del ordenament por inserció, tenint en compta dos observacions: 1.
El ordenament per inserció és eficient si la entrada esta "casi ordenada". 2. El ordenament per inserció es ineficient, en general, perquè mou els valors nomes una posició cada vegada. El algoritme Shell sort millora la ordenació per inserció comparant elements separats per un espai de varies posicions.
Això permetre que un element faci "passos més grans cap a la seva posició esperada. Els passos múltiples sobre les dades es fan amb grandàries d'espai cada vegada més petites. L' últim pas del Shell sort és un simple ordenament per inserció, però llavors, ja hi és garanteix que les dades del vector son casi ordenades.
Per exemple, considere una llista de números com [ 13 14 94 33 82 25 59 94 65 23 45 27 73 25 39 10 ]. Si comencem amb una grandària de pas de 5, podríem visualitzar això dividint la llista de números en una taula amb 5 columnes. això quedaria així:
13 14 94 33 82 25 59 94 65 23 45 27 73 25 39 10
arribats a aquest pas, ara fem una ordenació de cada columna (no fila!!!)
10 14 73 25 23 13 27 94 33 39 25 59 94 65 82 45
Quan ho tenim de nou com una fila: 10, 14,73,25,23,13,27,94,33,39,25,59,94,65,82,45 es veu com s'han mogut els números aquesta llista es de nou ordenada amb un espai de tres posicions i després amb un espai d'una posició.
10,14,73 25,23,13 27,94,33, 39,25,59, 94,65,82 45
10,14,13 25,23,33 27,25,59 39,65,73 45,94,82 94
10,14,13,25,23,33,27,25,59,39,65,73,45,94,82,94 i finalment es posa en ordre mitjançant la ordenació simple.
Mètode Quick short l' algoritme treballa de la següent forma: selecciona un element del llistat de elements i l'anomena pivot. Resituar els altres elements del llistat a cada costat del pivot, de manera que a un costat queden tots els menors que ell, i a l'altre els majors.
Els elements iguals al pivot podran ser posats tant a la seva dreta com a l'esquerra , dependent de la implementació desitjada.
En aquest moment, el pivot ocupa exactament el lloc que li correspon en la llista ordenada. La llista queda separada en dos subllistes, una formada per els elements a ll'esquerra del pivot, i altre per els elements a la seva dreta. Repetir aquest proces de forma recursiva per cada subllista mentres tinguin més d'un element.
Una vegada terminat aquest proces els elements estaran ordenats. Com es pot suposar, la eficiència del algoritme depèn de la posició en la que termina el pivot seleccionat. En el millor cas, el pivot termina en el centre de la llista, dividint-la en dos subllistes de mateix grandària. En aquest cas, l'ordre de complexitat del algoritme és O(n·log n).
En el pitjor cas, el pivot termina en un extrem de la llista. L'orde de complexitat del algoritme és llavors de O(n²). El pitjor cas depèn de la implementació del algoritme, encara que habitualment passa en llistes que estan ordenades, o casi ordenades.
Però principalment depèn del pivot, si por exemple l' algoritme implementat toma com pivot sempre el primer element del array. I l'array que li passem esta ordenat, sempre va a generar a la seva esquerra un array buit, que es ineficient. En el caso ”promedio”, l'orden 0és O(n·log n). No es estrany, doncs, la majoria d'optimitzacions que s' apliquen al algoritme es centren en la elecció del pivot.
Exemple En el següent exemple es marquen el pivot e índex , “i” i “ j” amb les lletres “p,” “i” i “j” respectivament. Comencem amb la llista completa. El element pivot será el 4:
5 - 3 - 7 - 6 - 2 - 1 - 4 p
Comparem amb el 5 per l'esquerra i l' 1 per la dreta. 5 - 3 - 7 - 6 - 2 - 1 - 4 i j p
5 és major que 4 i 1 és menor. Intercanviem: 1 - 3 - 7 - 6 - 2 - 5 - 4 i j p
avancem per la dreta i l'esquerra: 1 - 3 - 7 - 6 - 2 - 5 - 4 i j p
3 és menor que 4 , avancem per l'esquerra . 2 és menor que 4, ho mantendrem ahi. 1 - 3 - 7 - 6 - 2 - 5 - 4 i j p
7 és major que 4 i menor de 2,intercanviem: 1 - 3 - 2 - 6 - 7 - 5 - 4 i j p
avancem per els dos costats: 1 - 3 - 2 - 6 - 7 - 5 - 4 iyj p
En aquest moment termina el cicle principal, perque els índex es creuan. Ara intercanviem llista[i] amb llista[sup] (passos 16-18): 1 - 3 - 2 - 4 - 7 - 5 - 6 p
Apliquem a la subllista de l'esquerra (índices 0 - 2). Tenim el següent 1 - 3 - 2
1 és menor que 2: avancem per l'esquerra. 3 és major: avancem per la dreta. Com s'intercanviam els índex termina el cicles. S'intercanvia llista[i] amb llista[sup]: 1 - 2 - 3
El mateix procediment s'aplicara a l'altre subllista. Al finalitzar i unir totes les subllistas queda la llista inicial ordenada en forma ascendent. 1 - 2 - 3 - 4 - 5 - 6 - 7
Suscribirse a:
Entradas (Atom)